Per a molts, escoltar aixĂł vol dir sofriment, avorriment i poc temps lliure.Tenen raĂł, ningĂș sâescapa dâanar a lâescola o a lâinstitut: professors nous, companys de classe nous, llibres nous⊠PerĂČ tĂ© coses bones, aixĂČ de començar un nou curs; per exemple, tornes a veure els teus amics, es fan excursions, colĂČnies i alguna cosa mĂšs. Per a mi, el millor de lâinsitut Ă©s lâeducaciĂł fĂsica i les activitats amb ordinador. PerĂČ fer un nou curs Ă©s considerat, per alguns un bĂ©, per dâaltres un mal, perĂČ per a tots, començar un nou curs Ă©s deixar-se 300 euros en material.

Els professors es pensen que, a lâestiu, com que tenim mĂ©s temps, doncs vinga a posar deures sense parar! PerĂČ que no sâadonen que lâestiu es precisament per aixĂČ, per descansar! Val que ens posin deures perĂČ tampoc que en posin tants i, a mĂ©s, els llibres que manen llegir, la veritat, no hi ha qui pugui amb ells: sĂłn super avorrits.
Com que sĂłn tan avorrits, no ens assabentem de res i, a sobre, ens manen que fem un resum: perĂČ que no sâadonen que no saps ni de quĂš va el llibre, de tan plasta com Ă©s!?
A sobre, naturalment, et diuen que, com que el resum estĂ tan malament, la veritat Ă©s que no tâhas llegit el llibre, perĂČ, Ă©s clar, tu sĂ que te lâhas llegit, ara bĂ©âŠcom ho demostres?!
En fi, al final et llegeixes aquell llibre tan avorrit per no-res, perquĂš ni tu mateix lâhas entĂšs.

El JapĂł tots sabem que Ă©s un lloc on hi ha moltĂssima poblaciĂł (uns 12.527.115 habitants concentrats en una petita illa). Tanta poblaciĂł fa que moltes vegades tinguin força problemes dâespaiâŠ
Si en el nostre paĂs les piscines ja estan plenes de gent, sobretot a lâestiu, aleshores al JapĂł, com sâho deuen fer? Comproveu-ho vosaltres mateixos. Avisem que aquest vĂdeo (us donem lâadreça al final de lâarticle) pot sorprendre una mica. En comptes dâaigua nomĂ©s es veu gent, tal com comproveu a la foto. http://www.youtube.com/watch?v=GJa-Sg6L44A
Queda una setmana per acabar el curs, tots estem nerviosos i impacients per les notes i per les vacances.
Ăs una setmana de no fer res, i Ă©s veritat, lâĂșnic que fem a classe aquesta setmana Ă©s donar les notes del trimestre i les globals; en alguns casos, practiquem per als exĂ mens de recuperaciĂł.
Ăs en aquesta setmana quan mĂ©s triga el temps a passar. Ja no tenim classe a les tardes ni mĂ©s exĂ mens ni mĂ©s temari: Ă©s el que, durant tot lâany, volem i demanem, perĂČ,ara, lâespera per arribar a final de curs es fa inacabable. Segur que tots nosaltres ens preguntem quĂš Ă©s el que fem a classe aquesta setmana, i la resposta Ă©s: no fem res.
TambĂ© creiem que hi ha una injustĂcia. Es tracta dels examens de recuperaciĂł: nomĂ©s nâhi ha al juny; pensem que seria mĂ©s just fer-los, com abans, al juny i al setembre per tenir una Ășltima oportunitat.
El passat 14 de maig, lâinstitut Kopachuck de Gig Harbor (Washington) va expulsar un alumne per escriure 50 noms a la seva prĂČpia âDeath Noteâ, entre els quals es trobaven noms dâalguns companys dâinstitut i dâaltres de personatges famosos com George Bush o Paris Hilton.
Us preguntareu quÚ és una Death Note?
âDeath Noteâ Ă©s el tĂtol dâuna sĂšrie dâanimaciĂł japonesa que tracta sobre un noi que odia el crim i la maldat i troba una llibreta, en la qual, en apuntar el nom dâuna persona, aquesta mor en 40 segons dâun atac cardĂac. Sâha fet força popular entre els aficionats al manga i ja Ă©s un sĂmbol emblemĂ tic per a ells. Tornant als fets, un representant del depertament del Sheriff va explicar que un alumne havia trobat la llibreta a terra i, en lliurar-la a la professora, aquesta va avisar el director. El director de lâinstitut va enviar un missatge als pares explicant-los el succĂ©s, calmant-los i comunicant que estava tot controlat.
Un dels pares de lâalumne va explicar que la llibreta la feia servir per descarregar la rĂ bia i la frustaciĂł que sentia cap als seus companys perquĂš feia dos anys que patia Bullying.
No Ă©s el primer cop que sâexpulsa alumnes per la mateixa raĂł en instituts americans.
PerĂČ, jo em pregunto: han investigat el cas de bullying que ha patit el noi?
Sembla que els responsables de lâinstitut han fet aixĂČ per por que, al final, el noi acabĂ©s matant les persones de la seva llista, perĂČ, personalment, veig mĂ©s urgent solucionar el seu problema de convivĂšncia amb els companys que no pas donar tanta importĂ ncia a una llibreta que servia de via dâescapament del terror diari que havia de viure aquest adolescent.
Les principals lĂnies de la mĂ 1 : lĂnia de la vida - 2 : lĂnia de lâenteniment - 3 : lĂnia del cor - 4 : anell de Venus - 5 : lĂnia del Sol - 6 : lĂnia de Mercuri - 7 : lĂnia de la sort
La quiromĂ ncia Ă©s, segons els practicants, lâart dâendevinar el passat dâuna persona i de predir-li el futur mitjançant lâexamen de les lĂnies, prominĂšncies i altres caracterĂstiques de la mĂ . Estretament vinculada a lâastrologia i a la cĂ bala, fou coneguda pels caldeus, egipcis, assiris i hebreus, encara que es considera una pseudociĂšncia. Segons la quiromĂ ncia, els astres que han presidit el naixement dâuna persona imposen els seus signes en les diferents parts del cos, especialment a la mĂ . Els signes que cal interpretar sĂłn la forma general de la mĂ (especialment la dominant, aquella amb quĂš sâescriu), el relleu de la seva palma i les lĂnies que la recorren. Lâescola majoritĂ ria de quiromĂ ncia associa cada Ă rea de la mĂ amb un dĂ©u de la mitologia grega i els seus atributs, per tant es llegirĂ en aquella zona el futur relacionat amb un camp concret. En la literatura popular, lâacte de llegir les mans sâassocia als gitanos, especialment fetilleres.
Les formes bĂ siques de la mĂ sâassocien als elements clĂ ssics i a la teoria dels quatre humors, que marquen els trets de carĂ cter fonamentals:
MĂ de terra: EstĂ caracteritzada pel palmell quadrat i els dits curts. Lâample de la mĂ Ă©s el mateix que la seva longitud, les puntes dels dits sĂłn aplanadas i dâaparença quadrada encara que la longitud dels dits pot variar i, generalment, tenen poques lĂnies profundes i aquestes sĂłn ben formades. Els dits, encara que curts i gruixuts, sĂłn molt resistents, especials per a realitzar tasques o treballs que requereixin força i destresa. Reflecteix una personalitat seriosa, activa, treballadora i prĂ ctica, que gaudeix fent activitats fĂsiques. Aquests individus solen triar treballs manuals i mecĂ nics, sĂłn realistes en totes les seves accions, prudents, assenyats, competents, forts, persegueixen els seus objectius, no els fa por el treball i sĂłn fiables com a amics. Tenen poca imaginaciĂł i originalitat; sĂłn materialistes, odien estar en llocs tancats i estan lligats a les coses terrenals. Aquesta Ă©s la mĂ forta que busca la felicitat, estĂ destinada a cobrir requisits principals per a viure. Les persones que tenen aquesta mĂ volen que tot estigui ben organitzat. Usen la lĂČgica i la raĂł abans que res, necessiten sentir-se segurs, sĂłn summament puntuals, severs, bons pares i bons administradors. SĂłn bons per a les ciĂšncies, lâeducaciĂł i tot el referent a la burocrĂ cia.
MĂ de foc: Aquest tipus de mĂ Ă©s mĂ©s ampla en la part superior que en la inferior i tĂ© forma quadrada o, mĂ©s aviat, com si fos espatulada. Pot tenir protuberĂ ncies. Es distingeix per un palmell rectangular i llarg, ple de lĂnies molt marcades. La podem dividir en dues classes: la primera Ă©s mĂ©s ampla en el canell que en la base dels dits, i la segona Ă©s mĂ©s ampla en la part de dalt, en la base de les puntes dels dits. La MĂ de Foc determina desharmonia i remet a certs indicis de violĂšncia. Les persones amb aquest tipus de mĂ sĂłn molt donades a la controvĂšrsia, no accepten les crĂtiques; en general, sĂłn individualistes i estan dotades dâun temperament fort i enĂšrgic. No obstant aixĂČ, les persones amb aquest tipus de mĂ tenen una personalitat molt activa, dinĂ mica, exaltada i impulsiva, volen mostrar molta originalitat i sempre busquen fer una mica mĂ©s. SĂłn persones inventives, ja que els agrada treballar amb diversos projectes al mateix temps i donar solucions enginyoses; a mĂ©s, sĂłn molt vitals, fortes, positives i carismĂ tiques. Els atreuen les ocupacions que impliquin riscos, desafiaments, emocions i creativitat. Tenen poca capacitat de sorpresa i solen ser vanitosos. No sĂłn bons per a la ciĂšncia ni per a la filosofia.
MĂ dâaigua: Ăs prima, fina, delicada i bella; es reconeix perquĂš Ă©s mĂ©s ampla en la base que en la seva part superior, els dits sĂłn llargs i punxeguts i les lĂnies sĂłn pronunciades i profundes. Aquestes persones sĂłn elegants i normalment orientades cap al mĂłn de la moda o la bellesa. Se senten atretes per ocupacions que requereixin planificaciĂł i en les quals no se senten excessivament pressionades; a mĂ©s, sĂłn tranquil·les, sensibles, emotives, afectuoses, poc materialistes, creadores; els agrada lâart i la mĂșsica, aprecien els assoliments dels altres, estan estretament sincronitzades amb el seu subconscient i desenvolupen capacitats parapsĂquiques. Posseixen gran espiritualitat, mostren delicadesa espiritual i solen passar amb facilitat de la tristesa a lâalegria. Aquestes persones no estan capacitades per a realitzar treballs fĂsics. MĂ dâaire: EstĂ caracteritzada per uns dits llargs i cilĂndrics i un palmell quadrat i curt, estĂ creuada per moltes lĂnies fines. Ăs mĂ©s ampla en la base que en la seva part superior, sâaprima des de la base fins a la punta dels dits, Ă©s similar a la mĂ punxeguda perĂČ mĂ©s sĂČlida, Ă©s mĂ©s gruixuda en la part inferior que en la superior. Aquestes persones solen ser altament sociables, sâentusiamen amb lâart, sĂłn emocionalment estables i intel·lectualment curioses. SĂłn persones imaginatives i creatives, amb capacitat per a realitzar les seves prĂČpies idees, perĂČ si la mĂ Ă©s tova i gruixuda, tĂ© tendĂšncia a la falta de moderaciĂł. Poden dedicar-se a professions que impliquin comunicaciĂł.Si la persona amb aquest tipus de mĂ Ă©s capaç de controlar els excessos, serĂ un artista o pintor dâĂšxit, perĂČ, si es mou en lâĂ mbit professional, serĂ una persona que donarĂ idees que els altres aprofitaran. La tecnologia Ă©s un punt fort per a aquestes persones, ja que tenen una ment molt activa, aguda i inquisitiva; a mĂ©s, odien la rutina i la monotonia. La caracterĂstica principal dâaquestes persones Ă©s el seu afany per lâordre, la disciplina, lâacord, la mesura i la prevenciĂł, perĂČ la gran majoria dâaquestes persones han de ser encoratjades per a dur endavant les seves idees. SĂłn individus sensibles, intuĂŻtius, capritxosos i impulsius.

La violĂšncia es manifesta avui en dia a tot arreu, es pot veure al carrer, es pot veure a la televisiĂł i, fins i tot, es pot veure a la teva prĂČpia casa. Com podem evitar aquestes situacions? Per quĂš sempre, a la mĂnima, ja hem de descartar el diĂ leg i anar directament a una agressiĂł fĂsica? Avui en dia, nomĂ©s per una mirada et poden pegar pel carrer, i Ă©s patĂštic que, a mĂ©s, qui ho fa no seân penedeixi gens; al contrari, seân senten ben orgullosos.
I la pregunta Ă©s: aixĂł dâon ve? PerquĂš una persona no es torna violenta perquĂš sĂ; doncs, dâon ve el problema? Dels pares? Dels amics? De la escola? De la televisiĂł? La resposta Ă©s una mica de tot arreu. Hi ha gent que ha sigut educada en un ambient conflictiu i violent i aixĂ han acabat, fent mal a la resta de persones, sovint per enveja i ambiciĂł. I dâaltres sâhan deixat portar pels amics, nomĂ©s per fer-se els valents davant dâells.
Jo tinc lâesperança que, algun dia, desapareixerĂ la violĂšncia i podrem viure en un mĂłn en el qual serĂ possible anar tranquil·lament pel carrer sense que et passi res. Ara jo pregunto: ArribarĂ un dia en quĂš serĂ possible engegar la televisiĂł i no veure a les notĂcies algun reportatge dâalguna baralla a la porta dâun col·legi?

Lâelefant que veieu a la fotografia ha desenvolupat un aspecte ben curiĂłs, lâhabilitat artĂstica, concretament, pictĂČrica.
La imatge de lâanimal pesat, lent i, fins i tot, massa tranquil ha canviat i, ara, Ă©s la dâun animal intel·ligent i creatiu. Hi ha vĂdeos a internet que ho mostren; lâelefant que ensenyem a la imatge es dibuixa ell mateix o altres elements que lâenvolten, com ara flors o ocells; els resultats ens deixen perplexos. Ho pinta amb la trompa, escull els colors i fa ombres a la figura; amb petits moviments, va realitzant els traços. Aquest elefant, que, a hores dâara, ja Ă©s molt famĂłs, va nĂ©ixer a lâĂndia i va ser ensinistrat pel seu amo, el qual ara es dedica a vendre els autoretrats de lâanimal als turistes i curiosos. AixĂČ va dedicat a tots aquells que dubten de les capacitats i dels sentiments del animals. AquĂ lâenllaç per veure el vĂdeo :
http://es.youtube.com/watch?v=hDQpEyrHaYE

Quan arribem a lâadolescĂšncia sempre tenim els pares a sobre dient-nos el que hem de fer, com afrontar els problemes, com fer aixĂČ, com fer allĂČ⊠No seria millor que ens deixesin el nostre espai? AixĂ sabrĂem com plantar cara a la vida.
Per un costat, hi ha pares que ens controlen en els estudis, cosa que fins a cert punt esta bĂ©, perĂČ hi ha famĂlies que sâobsessionen amb la idea que tinguem un bon treball en el futur o que, almenys, acabem el batxillerat, cosa que no em sembla malament, perquĂš avui en dia trobar feina sense haver acabat el batxillerat Ă©s ben difĂcil.
Per altra part, als pares els preocupa molt que comencem a fumar o que ens droguem, cosa que veig normal. A les famĂlies en quÚ hi ha una noia adolescent, mĂ©s dâun pare, quan sâasabenten que la seva nena tĂ© promĂšs, hi posa mala cara.
Alguns pares castiguen cada dos per tres els seus fills, potser simplement per arribar cinc minuts tard o per fer alguna tonteria innocent.
Esta bĂ© que es preocupin, ja que avui en dia la vida Ă©s molt dura -nomĂ©s cal observar el que passa al carrer: violacions, segrestos, âŠ-, perĂČ tot tĂ© un lĂmit.
 
Cada cop hi ha mĂ©s problemes amb lâexcĂ©s de pes, tambĂ© el tenen els animals massa mimats. Hi ha amos que dĂłnen a la seva mascota tot el que aquesta vol i, a la mĂnima que pensen que tĂ© gana, li donen menjar sense pensar en la seva salut.
Els animals també pateixen del cor i de moltes altres dolÚncies.
Moltes vegades, de tant que els estimem, no som conscients que donant tant de menjar els estem fent mal; inconscientment, perĂČ els en fem.
Sovint ens fa grĂ cia veure un gat gras com el Gardfield, perĂČ ens hem de conscienciar que aixĂČ no es sa, hem dâajudar els nostres animals a viure amb salut i equilibri; aixĂ aconseguirem que visquin mĂ©s.
|
Darreres aportacions
- Escola Cooperativa El Puig
- Escola Cooperativa El Puig
- Escola Cooperativa El Puig
Escoles en xarxa - PrimĂ ria
Navega per l'arxiu
« octubre 2008 Â
| |
|
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
| 6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12 |
| 13 |
14 |
15 |
16 |
17 |
18 |
19 |
| 20 |
21 |
22 |
23 |
24 |
25 |
26 |
| 27 |
28 |
29 |
30 |
31 |
|
|
|