VILAWEB Escola Catalana ÒMNIUM - LLENGUA CULTURA PAÍS

Accés de l'autor

dv, 03/10/2008 - 10:58 | Enllaç permanent

Un nou curs

Per a molts, escoltar aixĂł vol dir sofriment, avorriment i poc temps lliure.Tenen raĂł, ningĂș s’escapa d’anar a l’escola o a l’institut: professors nous, companys de classe nous, llibres nous

PerĂČ tĂ© coses bones, aixĂČ de començar un nou curs; per exemple, tornes a veure els teus amics, es fan excursions, colĂČnies i alguna cosa mĂšs.
Per a mi, el millor de l’insitut Ă©s l’educaciĂł fĂ­sica i les activitats amb ordinador.
PerĂČ fer un nou curs Ă©s considerat, per alguns un bĂ©, per d’altres un mal, perĂČ per a tots, començar un nou curs Ă©s deixar-se 300 euros en material.

entreu per a publicar comentaris
dm, 30/09/2008 - 17:03 | Enllaç permanent

Llibres d'estiu

A la punta de la llengua

Els professors es pensen que, a l’estiu, com que tenim mĂ©s temps, doncs vinga a posar deures sense parar! PerĂČ que no s’adonen que l’estiu es precisament per aixĂČ, per descansar!
Val que ens posin deures perĂČ tampoc que en posin tants i, a mĂ©s, els llibres que manen llegir, la veritat, no hi ha qui pugui amb ells: sĂłn super avorrits.

Com que sĂłn tan avorrits, no ens assabentem de res i, a sobre, ens manen que fem un resum: perĂČ que no s’adonen que no saps ni de quĂš va el llibre, de tan plasta com Ă©s!?

A sobre, naturalment, et diuen que, com que el resum estĂ  tan malament, la veritat Ă©s que no t’has llegit el llibre, perĂČ, Ă©s clar, tu sĂ­ que te l’has llegit, ara bé com ho demostres?!

En fi, al final et llegeixes aquell llibre tan avorrit per no-res, perquù ni tu mateix l’has entùs.

dl, 16/06/2008 - 13:22 | Enllaç permanent

Problemes d'espai

El JapĂł tots sabem que Ă©s un lloc on hi ha moltĂ­ssima poblaciĂł (uns 12.527.115 habitants concentrats en una petita illa). Tanta poblaciĂł fa que moltes vegades tinguin força problemes d’espai


Si en el nostre paĂ­s les piscines ja estan plenes de gent, sobretot a l’estiu, aleshores al JapĂł, com s’ho deuen fer? Comproveu-ho vosaltres mateixos. Avisem que aquest vĂ­deo (us donem l’adreça al final de l’article) pot sorprendre una mica. En comptes d’aigua nomĂ©s es veu gent, tal com comproveu a la foto.
http://www.youtube.com/watch?v=GJa-Sg6L44A

entreu per a publicar comentaris
dj, 12/06/2008 - 13:33 | Enllaç permanent

Fi de curs

Queda una setmana per acabar el curs, tots estem nerviosos i impacients per les notes i per les vacances.

És una setmana de no fer res, i Ă©s veritat, l’Ășnic que fem a classe aquesta setmana Ă©s donar les notes del trimestre i les globals; en alguns casos, practiquem per als exĂ mens de recuperaciĂł.

És en aquesta setmana quan mĂ©s triga el temps a passar. Ja no tenim classe a les tardes ni mĂ©s exĂ mens ni mĂ©s temari: Ă©s el que, durant tot l’any, volem i demanem, perĂČ,ara, l’espera per arribar a final de curs es fa inacabable. Segur que tots nosaltres ens preguntem quĂš Ă©s el que fem a classe aquesta setmana, i la resposta Ă©s: no fem res.

TambĂ© creiem que hi ha una injustĂ­cia. Es tracta dels examens de recuperaciĂł: nomĂ©s n’hi ha al juny; pensem que seria mĂ©s just fer-los, com abans, al juny i al setembre per tenir una Ășltima oportunitat.

entreu per a publicar comentaris | 1 adjunt
dv, 30/05/2008 - 20:26 | Enllaç permanent

Una “Death Note” causa l’expulsió d’un alumne a Washington

El passat 14 de maig, l’institut Kopachuck de Gig Harbor (Washington) va expulsar un alumne per escriure 50 noms a la seva prĂČpia “Death Note”, entre els quals es trobaven noms d’alguns companys d’institut i d’altres de personatges famosos com George Bush o Paris Hilton.

Us preguntareu quÚ és una Death Note?

“Death Note” Ă©s el tĂ­tol d’una sĂšrie d’animaciĂł japonesa que tracta sobre un noi que odia el crim i la maldat i troba una llibreta, en la qual, en apuntar el nom d’una persona, aquesta mor en 40 segons d’un atac cardĂ­ac. S’ha fet força popular entre els aficionats al manga i ja Ă©s un sĂ­mbol emblemĂ tic per a ells.
Tornant als fets, un representant del depertament del Sheriff va explicar que un alumne havia trobat la llibreta a terra i, en lliurar-la a la professora, aquesta va avisar el director. El director de l’institut va enviar un missatge als pares explicant-los el succĂ©s, calmant-los i comunicant que estava tot controlat.

Un dels pares de l’alumne va explicar que la llibreta la feia servir per descarregar la ràbia i la frustació que sentia cap als seus companys perquù feia dos anys que patia Bullying.

No Ă©s el primer cop que s’expulsa alumnes per la mateixa raĂł en instituts americans.

PerĂČ, jo em pregunto: han investigat el cas de bullying que ha patit el noi?

Sembla que els responsables de l’institut han fet aixĂČ per por que, al final, el noi acabĂ©s matant les persones de la seva llista, perĂČ, personalment, veig mĂ©s urgent solucionar el seu problema de convivĂšncia amb els companys que no pas donar tanta importĂ ncia a una llibreta que servia de via d’escapament del terror diari que havia de viure aquest adolescent.

entreu per a publicar comentaris
dv, 30/05/2008 - 20:24 | Enllaç permanent

QuiromĂ ncia

Les principals lĂ­nies de la mĂ 
1 : línia de la vida - 2 : línia de l’enteniment - 3 : línia del cor - 4 : anell de Venus - 5 : línia del Sol - 6 : línia de Mercuri - 7 : línia de la sort

 

La quiromĂ ncia Ă©s, segons els practicants, l’art d’endevinar el passat d’una persona i de predir-li el futur mitjançant l’examen de les lĂ­nies, prominĂšncies i altres caracterĂ­stiques de la mĂ . Estretament vinculada a l’astrologia i a la cĂ bala, fou coneguda pels caldeus, egipcis, assiris i hebreus, encara que es considera una pseudociĂšncia. Segons la quiromĂ ncia, els astres que han presidit el naixement d’una persona imposen els seus signes en les diferents parts del cos, especialment a la mĂ . Els signes que cal interpretar sĂłn la forma general de la mĂ  (especialment la dominant, aquella amb quĂš s’escriu), el relleu de la seva palma i les lĂ­nies que la recorren. L’escola majoritĂ ria de quiromĂ ncia associa cada Ă rea de la mĂ  amb un dĂ©u de la mitologia grega i els seus atributs, per tant es llegirĂ  en aquella zona el futur relacionat amb un camp concret. En la literatura popular, l’acte de llegir les mans s’associa als gitanos, especialment fetilleres.

Les formes bàsiques de la mà s’associen als elements clàssics i a la teoria dels quatre humors, que marquen els trets de caràcter fonamentals:

MĂ  de terra: EstĂ  caracteritzada pel palmell quadrat i els dits curts. L’ample de la mĂ  Ă©s el mateix que la seva longitud, les puntes dels dits sĂłn aplanadas i d’aparença quadrada encara que la longitud dels dits pot variar i, generalment, tenen poques lĂ­nies profundes i aquestes sĂłn ben formades. Els dits, encara que curts i gruixuts, sĂłn molt resistents, especials per a realitzar tasques o treballs que requereixin força i destresa. Reflecteix una personalitat seriosa, activa, treballadora i prĂ ctica, que gaudeix fent activitats fĂ­siques. Aquests individus solen triar treballs manuals i mecĂ nics, sĂłn realistes en totes les seves accions, prudents, assenyats, competents, forts, persegueixen els seus objectius, no els fa por el treball i sĂłn fiables com a amics. Tenen poca imaginaciĂł i originalitat; sĂłn materialistes, odien estar en llocs tancats i estan lligats a les coses terrenals. Aquesta Ă©s la mĂ  forta que busca la felicitat, estĂ  destinada a cobrir requisits principals per a viure. Les persones que tenen aquesta mĂ  volen que tot estigui ben organitzat. Usen la lĂČgica i la raĂł abans que res, necessiten sentir-se segurs, sĂłn summament puntuals, severs, bons pares i bons administradors. SĂłn bons per a les ciĂšncies, l’educaciĂł i tot el referent a la burocrĂ cia.

MĂ  de foc:  Aquest tipus de mĂ  Ă©s mĂ©s ampla en la part superior que en la inferior i tĂ© forma quadrada o, mĂ©s aviat, com si fos espatulada. Pot tenir protuberĂ ncies. Es distingeix per un palmell rectangular i llarg, ple de lĂ­nies molt marcades. La podem dividir en dues classes: la primera Ă©s mĂ©s ampla en el canell que en la base dels dits, i la segona Ă©s mĂ©s ampla en la part de dalt, en la base de les puntes dels dits. La MĂ  de Foc determina desharmonia i remet a certs indicis de violĂšncia. Les persones amb aquest tipus de mĂ  sĂłn molt donades a la controvĂšrsia, no accepten les crĂ­tiques; en general, sĂłn individualistes i estan dotades d’un temperament fort i enĂšrgic. No obstant aixĂČ, les persones amb aquest tipus de mĂ  tenen una personalitat molt activa, dinĂ mica, exaltada i impulsiva, volen mostrar molta originalitat i sempre busquen fer una mica mĂ©s. SĂłn persones inventives, ja que els agrada treballar amb diversos projectes al mateix temps i donar solucions enginyoses; a mĂ©s, sĂłn molt vitals, fortes, positives i carismĂ tiques. Els atreuen les ocupacions que impliquin riscos, desafiaments, emocions i creativitat. Tenen poca capacitat de sorpresa i solen ser vanitosos. No sĂłn bons per a la ciĂšncia ni per a la filosofia.

MĂ  d’aigua: És prima, fina, delicada i bella; es reconeix perquĂš Ă©s mĂ©s ampla en la base que en la seva part superior, els dits sĂłn llargs i punxeguts i les lĂ­nies sĂłn pronunciades i profundes. Aquestes persones sĂłn elegants i normalment orientades cap al mĂłn de la moda o la bellesa. Se senten atretes per ocupacions que requereixin planificaciĂł i en les quals no se senten excessivament pressionades; a mĂ©s, sĂłn tranquil·les, sensibles, emotives, afectuoses, poc materialistes, creadores; els agrada l’art i la mĂșsica, aprecien els assoliments dels altres, estan estretament sincronitzades amb el seu subconscient i desenvolupen capacitats parapsĂ­quiques. Posseixen gran espiritualitat, mostren delicadesa espiritual i solen passar amb facilitat de la tristesa a l’alegria. Aquestes persones no estan capacitades per a realitzar treballs fĂ­sics.
MĂ  d’aire: EstĂ  caracteritzada per uns dits llargs i cilĂ­ndrics i un palmell quadrat i curt, estĂ  creuada per moltes lĂ­nies fines. És mĂ©s ampla en la base que en la seva part superior, s’aprima des de la base fins a la punta dels dits, Ă©s similar a la mĂ  punxeguda perĂČ mĂ©s sĂČlida, Ă©s mĂ©s gruixuda en la part inferior que en la superior. Aquestes persones solen ser altament sociables, s’entusiamen amb l’art, sĂłn emocionalment estables i intel·lectualment curioses. SĂłn persones imaginatives i creatives, amb capacitat per a realitzar les seves prĂČpies idees, perĂČ si la mĂ  Ă©s tova i gruixuda, tĂ© tendĂšncia a la falta de moderaciĂł. Poden dedicar-se a professions que impliquin comunicaciĂł.Si la persona amb aquest tipus de mĂ  Ă©s capaç de controlar els excessos, serĂ  un artista o pintor d’ùxit, perĂČ, si es mou en l’àmbit professional, serĂ  una persona que donarĂ  idees que els altres aprofitaran. La tecnologia Ă©s un punt fort per a aquestes persones, ja que tenen una ment molt activa, aguda i inquisitiva; a mĂ©s, odien la rutina i la monotonia. La caracterĂ­stica principal d’aquestes persones Ă©s el seu afany per l’ordre, la disciplina, l’acord, la mesura i la prevenciĂł, perĂČ la gran majoria d’aquestes persones han de ser encoratjades per a dur endavant les seves idees. SĂłn individus sensibles, intuĂŻtius, capritxosos i impulsius.

entreu per a publicar comentaris
dv, 30/05/2008 - 20:20 | Enllaç permanent

La violĂšncia

violencia8bq.gif

La violĂšncia es manifesta avui en dia a tot arreu, es pot veure al carrer, es pot veure a la televisiĂł i, fins i tot, es pot veure a la teva prĂČpia casa. Com podem evitar aquestes situacions? Per quĂš sempre, a la mĂ­nima, ja hem de descartar el diĂ leg i anar directament a una agressiĂł fĂ­sica? Avui en dia, nomĂ©s per una mirada et poden pegar pel carrer, i Ă©s patĂštic que, a mĂ©s, qui ho fa no se’n penedeixi gens; al contrari, se’n senten ben orgullosos.

I la pregunta Ă©s: aixĂł d’on ve? PerquĂš una persona no es torna violenta perquĂš sĂ­; doncs, d’on ve el problema? Dels pares? Dels amics? De la escola? De la televisiĂł? La resposta Ă©s una mica de tot arreu. Hi ha gent que ha sigut educada en un ambient conflictiu i violent i aixĂ­ han acabat, fent mal a la resta de persones, sovint per enveja i ambiciĂł. I d’altres s’han deixat portar pels amics, nomĂ©s per fer-se els valents davant d’ells.

Jo tinc l’esperança que, algun dia, desapareixerĂ  la violĂšncia i podrem viure en un mĂłn en el qual serĂ  possible anar tranquil·lament pel carrer sense que et passi res. Ara jo pregunto: ArribarĂ  un dia en quĂš serĂ  possible engegar la televisiĂł i no veure a les notĂ­cies algun reportatge d’alguna baralla a la porta d’un col·legi?

entreu per a publicar comentaris
dv, 30/05/2008 - 20:19 | Enllaç permanent

Un elefant que pinta quadres

L’elefant que veieu a la fotografia ha desenvolupat un aspecte ben curiĂłs, l’habilitat artĂ­stica, concretament, pictĂČrica.

La imatge de l’animal pesat, lent i, fins i tot, massa tranquil ha canviat i, ara, Ă©s la d’un animal intel·ligent i creatiu.
Hi ha vídeos a internet que ho mostren; l’elefant que ensenyem a la imatge es dibuixa ell mateix o altres elements que l’envolten, com ara flors o ocells; els resultats ens deixen perplexos.
Ho pinta amb la trompa, escull els colors i fa ombres a la figura; amb petits moviments, va realitzant els traços.
Aquest elefant, que, a hores d’ara, ja Ă©s molt famĂłs, va nĂ©ixer a l’Índia i va ser ensinistrat pel seu amo, el qual ara es dedica a vendre els autoretrats de l’animal als turistes i curiosos.
AixĂČ va dedicat a tots aquells que dubten de les capacitats i dels sentiments del animals. AquĂ­ l’enllaç per veure el vĂ­deo :

http://es.youtube.com/watch?v=hDQpEyrHaYE

entreu per a publicar comentaris
dv, 30/05/2008 - 20:16 | Enllaç permanent

Pares atemorits

familia.gif

Quan arribem a l’adolescĂšncia sempre tenim els pares a sobre dient-nos el que hem de fer, com afrontar els problemes, com fer aixĂČ, com fer allĂČ
 No seria millor que ens deixesin el nostre espai? AixĂ­ sabrĂ­em com plantar cara a la vida.

Per un costat, hi ha pares que ens controlen en els estudis, cosa que fins a cert punt esta bĂ©, perĂČ hi ha famĂ­lies que s’obsessionen amb la idea que tinguem un bon treball en el futur o que, almenys, acabem el batxillerat, cosa que no em sembla malament, perquĂš avui en dia trobar feina sense haver acabat el batxillerat Ă©s ben difĂ­cil.

Per altra part, als pares els preocupa molt que comencem a fumar o que ens droguem, cosa que veig normal. A les famĂ­lies en quÚ hi ha una noia adolescent, mĂ©s d’un pare, quan s’asabenten que la seva nena tĂ© promĂšs, hi posa mala cara.

Alguns pares castiguen cada dos per tres els seus fills, potser simplement per arribar cinc minuts tard o per fer alguna tonteria innocent.

Esta bĂ© que es preocupin, ja que avui en dia la vida Ă©s molt dura -nomĂ©s cal observar el que passa al carrer: violacions, segrestos, 
-, perĂČ tot tĂ© un lĂ­mit.

entreu per a publicar comentaris
dv, 30/05/2008 - 20:14 | Enllaç permanent

L'obesitat no és només un problema de persones

gatos-013pobrete.jpggato gordo 11.jpg

Cada cop hi ha mĂ©s problemes amb l’excĂ©s de pes, tambĂ© el tenen els animals massa mimats. Hi ha amos que dĂłnen a la seva mascota tot el que aquesta vol i, a la mĂ­nima que pensen que tĂ© gana, li donen menjar sense pensar en la seva salut.

Els animals també pateixen del cor i de moltes altres dolÚncies.

Moltes vegades, de tant que els estimem, no som conscients que donant tant de menjar els estem fent mal; inconscientment, perĂČ els en fem.

Sovint ens fa grĂ cia veure un gat gras com el Gardfield, perĂČ ens hem de conscienciar que aixĂČ no es sa, hem d’ajudar els nostres animals a viure amb salut i equilibri; aixĂ­ aconseguirem que visquin mĂ©s.

entreu per a publicar comentaris
Syndicate content


Escoles en xarxa - PrimĂ ria

Navega per l'arxiu

« octubre 2008  
dl dt dc dj dv ds dm
    4 5
7 8 9 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30 31