ESCOLES EN XARXA

Queda una setmana per acabar el curs, tots estem nerviosos i impacients per les notes i per les vacances.

És una setmana de no fer res, i és veritat, l’únic que fem a classe aquesta setmana és donar les notes del trimestre i les globals; en alguns casos, practiquem per als exàmens de recuperació.

És en aquesta setmana quan més triga el temps a passar. Ja no tenim classe a les tardes ni més exàmens ni més temari: és el que, durant tot l’any, volem i demanem, però,ara, l’espera per arribar a final de curs es fa inacabable. Segur que tots nosaltres ens preguntem què és el que fem a classe aquesta setmana, i la resposta és: no fem res.

També creiem que hi ha una injustícia. Es tracta dels examens de recuperació: només n’hi ha al juny; pensem que seria més just fer-los, com abans, al juny i al setembre per tenir una última oportunitat.

El passat 14 de maig, l’institut Kopachuck de Gig Harbor (Washington) va expulsar un alumne per escriure 50 noms a la seva pròpia “Death Note”, entre els quals es trobaven noms d’alguns companys d’institut i d’altres de personatges famosos com George Bush o Paris Hilton.

Us preguntareu què és una Death Note?

“Death Note” és el títol d’una sèrie d’animació japonesa que tracta sobre un noi que odia el crim i la maldat i troba una llibreta, en la qual, en apuntar el nom d’una persona, aquesta mor en 40 segons d’un atac cardíac. S’ha fet força popular entre els aficionats al manga i ja és un símbol emblemàtic per a ells.
Tornant als fets, un representant del depertament del Sheriff va explicar que un alumne havia trobat la llibreta a terra i, en lliurar-la a la professora, aquesta va avisar el director. El director de l’institut va enviar un missatge als pares explicant-los el succés, calmant-los i comunicant que estava tot controlat.

Un dels pares de l’alumne va explicar que la llibreta la feia servir per descarregar la ràbia i la frustació que sentia cap als seus companys perquè feia dos anys que patia Bullying.

No és el primer cop que s’expulsa alumnes per la mateixa raó en instituts americans.

Però, jo em pregunto: han investigat el cas de bullying que ha patit el noi?

Sembla que els responsables de l’institut han fet això per por que, al final, el noi acabés matant les persones de la seva llista, però, personalment, veig més urgent solucionar el seu problema de convivència amb els companys que no pas donar tanta importància a una llibreta que servia de via d’escapament del terror diari que havia de viure aquest adolescent.

Les principals línies de la mà
1 : línia de la vida - 2 : línia de l’enteniment - 3 : línia del cor - 4 : anell de Venus - 5 : línia del Sol - 6 : línia de Mercuri - 7 : línia de la sort

La quiromància és, segons els practicants, l’art d’endevinar el passat d’una persona i de predir-li el futur mitjançant l’examen de les línies, prominències i altres característiques de la mà. Estretament vinculada a l’astrologia i a la càbala, fou coneguda pels caldeus, egipcis, assiris i hebreus, encara que es considera una pseudociència. Segons la quiromància, els astres que han presidit el naixement d’una persona imposen els seus signes en les diferents parts del cos, especialment a la mà. Els signes que cal interpretar són la forma general de la mà (especialment la dominant, aquella amb què s’escriu), el relleu de la seva palma i les línies que la recorren. L’escola majoritària de quiromància associa cada àrea de la mà amb un déu de la mitologia grega i els seus atributs, per tant es llegirà en aquella zona el futur relacionat amb un camp concret. En la literatura popular, l’acte de llegir les mans s’associa als gitanos, especialment fetilleres.

Les formes bàsiques de la mà s’associen als elements clàssics i a la teoria dels quatre humors, que marquen els trets de caràcter fonamentals:

Mà de terra: Està caracteritzada pel palmell quadrat i els dits curts. L’ample de la mà és el mateix que la seva longitud, les puntes dels dits són aplanadas i d’aparença quadrada encara que la longitud dels dits pot variar i, generalment, tenen poques línies profundes i aquestes són ben formades. Els dits, encara que curts i gruixuts, són molt resistents, especials per a realitzar tasques o treballs que requereixin força i destresa. Reflecteix una personalitat seriosa, activa, treballadora i pràctica, que gaudeix fent activitats físiques. Aquests individus solen triar treballs manuals i mecànics, són realistes en totes les seves accions, prudents, assenyats, competents, forts, persegueixen els seus objectius, no els fa por el treball i són fiables com a amics. Tenen poca imaginació i originalitat; són materialistes, odien estar en llocs tancats i estan lligats a les coses terrenals. Aquesta és la mà forta que busca la felicitat, està destinada a cobrir requisits principals per a viure. Les persones que tenen aquesta mà volen que tot estigui ben organitzat. Usen la lògica i la raó abans que res, necessiten sentir-se segurs, són summament puntuals, severs, bons pares i bons administradors. Són bons per a les ciències, l’educació i tot el referent a la burocràcia.

Mà de foc:  Aquest tipus de mà és més ampla en la part superior que en la inferior i té forma quadrada o, més aviat, com si fos espatulada. Pot tenir protuberàncies. Es distingeix per un palmell rectangular i llarg, ple de línies molt marcades. La podem dividir en dues classes: la primera és més ampla en el canell que en la base dels dits, i la segona és més ampla en la part de dalt, en la base de les puntes dels dits. La Mà de Foc determina desharmonia i remet a certs indicis de violència. Les persones amb aquest tipus de mà són molt donades a la controvèrsia, no accepten les crítiques; en general, són individualistes i estan dotades d’un temperament fort i enèrgic. No obstant això, les persones amb aquest tipus de mà tenen una personalitat molt activa, dinàmica, exaltada i impulsiva, volen mostrar molta originalitat i sempre busquen fer una mica més. Són persones inventives, ja que els agrada treballar amb diversos projectes al mateix temps i donar solucions enginyoses; a més, són molt vitals, fortes, positives i carismàtiques. Els atreuen les ocupacions que impliquin riscos, desafiaments, emocions i creativitat. Tenen poca capacitat de sorpresa i solen ser vanitosos. No són bons per a la ciència ni per a la filosofia.

Mà d’aigua: És prima, fina, delicada i bella; es reconeix perquè és més ampla en la base que en la seva part superior, els dits són llargs i punxeguts i les línies són pronunciades i profundes. Aquestes persones són elegants i normalment orientades cap al món de la moda o la bellesa. Se senten atretes per ocupacions que requereixin planificació i en les quals no se senten excessivament pressionades; a més, són tranquil·les, sensibles, emotives, afectuoses, poc materialistes, creadores; els agrada l’art i la música, aprecien els assoliments dels altres, estan estretament sincronitzades amb el seu subconscient i desenvolupen capacitats parapsíquiques. Posseixen gran espiritualitat, mostren delicadesa espiritual i solen passar amb facilitat de la tristesa a l’alegria. Aquestes persones no estan capacitades per a realitzar treballs físics.
Mà d’aire: Està caracteritzada per uns dits llargs i cilíndrics i un palmell quadrat i curt, està creuada per moltes línies fines. És més ampla en la base que en la seva part superior, s’aprima des de la base fins a la punta dels dits, és similar a la mà punxeguda però més sòlida, és més gruixuda en la part inferior que en la superior. Aquestes persones solen ser altament sociables, s’entusiamen amb l’art, són emocionalment estables i intel·lectualment curioses. Són persones imaginatives i creatives, amb capacitat per a realitzar les seves pròpies idees, però si la mà és tova i gruixuda, té tendència a la falta de moderació. Poden dedicar-se a professions que impliquin comunicació.Si la persona amb aquest tipus de mà és capaç de controlar els excessos, serà un artista o pintor d’èxit, però, si es mou en l’àmbit professional, serà una persona que donarà idees que els altres aprofitaran. La tecnologia és un punt fort per a aquestes persones, ja que tenen una ment molt activa, aguda i inquisitiva; a més, odien la rutina i la monotonia. La característica principal d’aquestes persones és el seu afany per l’ordre, la disciplina, l’acord, la mesura i la prevenció, però la gran majoria d’aquestes persones han de ser encoratjades per a dur endavant les seves idees. Són individus sensibles, intuïtius, capritxosos i impulsius.

La violència es manifesta avui en dia a tot arreu, es pot veure al carrer, es pot veure a la televisió i, fins i tot, es pot veure a la teva pròpia casa. Com podem evitar aquestes situacions? Per què sempre, a la mínima, ja hem de descartar el diàleg i anar directament a una agressió física? Avui en dia, només per una mirada et poden pegar pel carrer, i és patètic que, a més, qui ho fa no se’n penedeixi gens; al contrari, se’n senten ben orgullosos.

I la pregunta és: aixó d’on ve? Perquè una persona no es torna violenta perquè sí; doncs, d’on ve el problema? Dels pares? Dels amics? De la escola? De la televisió? La resposta és una mica de tot arreu. Hi ha gent que ha sigut educada en un ambient conflictiu i violent i així han acabat, fent mal a la resta de persones, sovint per enveja i ambició. I d’altres s’han deixat portar pels amics, només per fer-se els valents davant d’ells.

Jo tinc l’esperança que, algun dia, desapareixerà la violència i podrem viure en un món en el qual serà possible anar tranquil·lament pel carrer sense que et passi res. Ara jo pregunto: Arribarà un dia en què serà possible engegar la televisió i no veure a les notícies algun reportatge d’alguna baralla a la porta d’un col·legi?

L’elefant que veieu a la fotografia ha desenvolupat un aspecte ben curiós, l’habilitat artística, concretament, pictòrica.

La imatge de l’animal pesat, lent i, fins i tot, massa tranquil ha canviat i, ara, és la d’un animal intel·ligent i creatiu.
Hi ha vídeos a internet que ho mostren; l’elefant que ensenyem a la imatge es dibuixa ell mateix o altres elements que l’envolten, com ara flors o ocells; els resultats ens deixen perplexos.
Ho pinta amb la trompa, escull els colors i fa ombres a la figura; amb petits moviments, va realitzant els traços.
Aquest elefant, que, a hores d’ara, ja és molt famós, va néixer a l’Índia i va ser ensinistrat pel seu amo, el qual ara es dedica a vendre els autoretrats de l’animal als turistes i curiosos.
Això va dedicat a tots aquells que dubten de les capacitats i dels sentiments del animals. Aquí l’enllaç per veure el vídeo :

http://es.youtube.com/watch?v=hDQpEyrHaYE

Cada cop hi ha més problemes amb l’excés de pes, també el tenen els animals massa mimats. Hi ha amos que dónen a la seva mascota tot el que aquesta vol i, a la mínima que pensen que té gana, li donen menjar sense pensar en la seva salut.

Els animals també pateixen del cor i de moltes altres dolències.

Moltes vegades, de tant que els estimem, no som conscients que donant tant de menjar els estem fent mal; inconscientment, però els en fem.

Sovint ens fa gràcia veure un gat gras com el Gardfield, però ens hem de conscienciar que això no es sa, hem d’ajudar els nostres animals a viure amb salut i equilibri; així aconseguirem que visquin més.