ESCOLES EN XARXA

Al llarg d’aquest trimestre els nois i noies de sisè hem treballat els conflictes bèl·lics que hi ha al nostre Planeta. Ens hem fixat de forma més detinguda en Birmània perquè a la televisió i a la premsa sortien moltes notícies sobre aquest país. Nosaltres hem buscat informació sobre la situació geogràfica i política de Birmània, mentre s’estava produint l’anomenada “revolta safrà”

Primerament us informarem sobre la situació geogràfica del país. Birmània esta al sud-est d'Àsia, limita al nord-est amb la Xina, a l'est amb Laos i Tailàndia, al nord-oest amb Bangla Desh i l'Índia i a l'oest amb el mar d'Andaman i el golf de Bengala.

Aquesta situació geogràfica ha fet d'aquest país un lloc on molt sovint hi ha conflictes i així es demostra al llarg de la seva història.

Al principi, en aquest territori hi havia molts regnes i pobles on governaven reis i senyors, com en l'edat mitjana, que traspassaven el poder als seus fills. Aquest pobles sempre estaven en guerra entre ells.

Cap a l'any 1752 es va iniciar un procés que conduiria a la unificació de tots els regnes del país, però l'any 1862 els anglesos van conquistar tot aquest territori i el van afegir a l'Imperi Britànic i així Birmània es va convertir en un protectorat colonial on manaven els anglesos.

Durant la II guerra mundial va ser ocupada pel japonesos. Al 1945 els anglesos els van fer fora del país i van ser una altra vegada els amos de Birmània, però tres anys més tard, al 1948, els birmans es van sublevar i els anglesos es van veure obligats a concedir la independència del país.

El general U Nu, es va fer amb el poder i va governar Birmània fins que l'any 1962 va traspassar el poder a un altre militar, al general Ne Win.

Al 1973, el general Ne Win impulsà una nova constitució i Birmània es converteix en una República Socialista, i és clar, Ne Win va ser elegit president d'aquesta República.

Al 1982 Ne Win va dimitir i li va succeir com a president el general San Yun. Però resulta que l'any 1988 un altre grup de militars va donar un cop d'estat, van fer fora al govern de San Yun i es van posar ells a governar el país.

Aquest govern militar, fruit d'un cop d'Estat, va canviar el nom del país (Birmània) i li van posar "Unió de Myanmar".

En 1990 es van celebrar eleccions lliures per primera vegada en quasi 30 anys, però l'àmplia victòria del NLD, el partit d'Aung San Suu Ki, no va agradar als militars i llavors van anul·lar les eleccions per continuar ells en el poder.

Des que Birmània va accedir a la independència hi ha hagut molts enfrontaments entre diferents minories d'aquest territori. També hi ha conflictes en algunes regions del país on hi ha molts nacionalistes que volen separar-se de Birmània.

Els militars que estan al govern no fan una bona gestió, no governen bé el país: hi ha moltes violacions dels drets humans, molta gent esclavitzada, molta gent pobra, els opositors i els que protesten són detinguts i torturats i moltes persones són assassinades impunement.

A aquest terror que imposa el govern militar cal afegir, en els últims mesos, la pujada dels preus dels aliments bàsics i de l'energia, la qual cosa afecta molt a una població terriblement pobra.

Aquestes injustícies socials han fet que els monjos budistes, gent que té un gran prestigi en tot el país, comencin a actuar i a demanar millores i canvis..

La seva forma d'actuar ha estat segon dicta la seva religió: el budisme.

Per entendre una mica la seva rebel·lió, cal saber com és aquesta religió.

El budisme és la religió que es basa en els ensenyaments de Siddharta Gautama. També és una filosofia, i un métode d'entrenament espiritual i psicològic, es a dir, no només consisteix en pregar, sinó que és una forma de vida.

El budistes s'esforcen contínuament per viure amb rectitud moral: fomenten les conductes bones, no diuen mentides ni parlen inútilment, s'han de guanyar la vida sense fer mal a ningú, practiquen la meditació i estan allunyats d'odis i enveges.

Els monjos budistes tenen molt de prestigi a Birmània, tothom els admira i el poble els veu com uns homes amb molta superioritat moral.

Davant de les injustícies del govern, els monjos s'han sublevat de forma pacífica d'acord amb la seva forma de viure i molta gent s'ha unit a les seves protestes i manifestacions que demanen justícia i un bon govern. Aquestes manifestacions pacifiques han estat reprimides i aturades per una forta i desproporcionada força, per part dels militars. Els militars, a més de disparar a la gent per impedir les manifestacions pacífiques al carrer, entraven als monestirs a les nits per emportar-se i assassinar als monjos que participaven en les protestes.

El monjos budistes, que porten túniques de color safrà, han estat els líders d'aquestes protestes, per això la revolta dels mesos de setembre i octubre a Birmània s'ha anomenat la revolta safrà.

Ara la premsa i la televisió ja no parlen de Birmània i no sabem que estarà passant, però esperem que la revolta safrà hagi servit per alguna cosa i els militars aviat deixin el poder i hi hagi eleccions democràtiques per a formar un govern que pugui fer avançar el país lluitant contra la injustícia i la pobresa.