Hi havia una vegada en un camp un pastor que es deia Pep i vigilava el seu ramat d’ovelles. Un dia es va despistar i en va perdre tres. Va començar a buscar-les i com que no les trobava es va posar molt trist.
Al cap d’uns dies quan estava al camp va sentir un so:
-Beeeeee...!
Es va posar molt content perquè era la veu de les seves ovelles, però en faltava una. Les dues ovelles van indicar al pastor on s’havia perdut la seva companya.
El Pep les va seguir fins una cova molt profunda i allà va trobar dos ossos dormint i la seva ovella. Sense fer gens de soroll la va agafar a coll i van sortir de la cova més contents que unes pasqües.
En Pep va decidir anar per les masies del voltant buscant un gos que l'ajudés a vigilar el ramat.
Pel camà es va trobar un gos abandonat al mig de la muntanya. Estava molt trist, i feia dies que no menjava. En veure’l en Pep es va acostar, el va acariciar i el gos li va dir:
- Els meus amos m’han abandonat perquè sóc vell i s’han cansat de cuidar-me!
-Jo et vull ! Necessito un gos que m’ajudi a tenir cura del meu ramat.
Des d’aquell dia en Pep i el gos, en Quiti, es van fer molt amics i surten cada dia al camp amb les seves ovelles.
Alumnes de 1er. Grup A. (CEIP Banús) | entreu per a publicar comentaris
Sou uns artistes!! I el dibuix està molt bonic!!
Som la Neixé i l’ Elisabet de l’Escola Cooperativa El Puig, i acabem de llegir el vostre conte i que sapigueu que ens ha agradat molt, i us seguim animant a que feu aquests contes i els pengem, perquè ens hem divertit molt llegint-los!!
Seguiu aixÃ, us animem molt!!
Atentament;
Neixé i Elisabet