La història de la pell de plà tanUn cap de setmana normal i corrent, m’ananà al monasteri de Lluc.Duia un pelutx molt gran d´un oset, la maleta amb la meva roba... i la meva millor amiga!Agafarem el cotxe per anar-hi. Habiem quedat amb uns amics allà . Quan varem arribar, la meva millor amiga, que estava molt avorrida, em va llevar el pelutx. Jo vaig seguir darrere seu. Corriem les dues, i jo estava molt enfadada i la meva millor amiga, Irene, es divertia molt. A terra hi havia una pell de plà tan que n´Irene va esquivar però vos imaginau que va passar amb mi?Es clar!Que vaig caure amb la pell de plà tan!Quan n´Irene em va veure, va venir cap a mi i em va demanar disculpes...Però era massa tard; el genoll em sagnava com loco, amb una ferida molt enfonsada i s’em veia l’os. N´Irene es va quedar totalment bocabadada. Và rem haver de deixar els amics i anar a l´enfermeria de Lluc, on em và rem curar el genoll. La meva amiga es sentia fatal.A la nit està vem tots a la meva habitació, i jo amb punts a la cama. Abans de anar-se´n tothom, và rem mirar per la finestra un estona. Và rem veure... La pell de plà tan que volava!Al final es caiguè a terra i tothom s´asustà , però varen pujar i varen veure que els adults reien; era que havien fermat la pell de plà tan amb un fil i el tiraren per la finestra. Tots ens varem enfadar molt amb ells i els và rem dir que aixo no quedaria aixi. I el dia seguent tornarem a casa.
Aina I Ire. C.P. de Practiques. 15/11/2007Esperam que vos hagui agradat molt i vos hagui fet riure!Adeeeuuu!Â
Aina i Ire (Col·legi Públic de Prà ctiques ) | entreu per a publicar comentaris
