ESCOLES EN XARXA

Jo m'imagine l'armari de la meua vida molt gran. En el primer caixó hi ha el dia del meu naixement, jo de menuda i tots els meus aniversaris. En el segon caixó hi ha la meua família i tots els moments que hem passat. En el tercer caixó els meus amics i amigues i el dia que els vaig conèixer. A les perxes hi ha les coses que m'agraden. I en el lloc de les sabates hi hauria les coses que tinc i que hi ha gent que no pot tenir. Laura j.

Aquest armari espere omplir-lo, ja que encara sóc menuda per tenir-lo molt ple. Per a mi, és un armari ben endreçat, el que significa que és una vida prou endreçada. Començaria dient que, per a mi, els calcetins serien com l'època de bolquer, perquè em recorda quan mos pares me'ls volien posar i jo no els deixava perquè m'agradava anar descalça. En segon lloc diria que els pantalons equivaldrien als meus pares, perquè els veig cada dia. A més, les taques que a voltes se'm fan als pantalons serien les baralles que tinc amb ells. També es pot dir que les sabates serien com l'escola. Elles fan el seu deure, que és protegir-me els peus, i jo el meu, que és aprendre. També hi ha la roba interior, que serien les parts més intimes de la meua vida, tot cal dir-ho. Per últim, les talles grans són el meu futur. Espere que durant tota la meua vida aquest armari vaja omplint-se més i més! Laura P.

L'armari de la meua vida te onze anys, no es ni menut ni gran, però, això sí, està ordenat. Hi ha sis calaixos. Al primer veig el meu naixement i la meua infància. Al segon hi ha els pares, la meua família i jo. Al tercer em veig a mi a l'escola, com treballem; quart, veig com em faig adolescent; cinquè, veig com canvie i les meues preocupacions; finalment, al sisè calaix em veig a mi i a les meues amigues. L'armari de la meua vida és tot el que he viscut des que era menuda. Júlia

Jo crec que l'armari de la meua vida no el tinc gaire endreçat, perquè solament tinc onze anys, aleshores l'armari és petit, i no és ple. En el primer calaix posaria les persones que més vull, com la meua família; al segon calaix posaria persones que també vull molt, com els amics i amigues. De la meua roba les jaquetes serien la meua família, perquè sempre em protegeix; les samarretes em recorden als amics i amigues, perquè m'agrada triar jo les meues samarretes, i els amics també m'agrada triar-los, les sabates serien Nadi, el meu gat, perquè es posava a les sabates del meu pare. Aixi és com jo crec que és l'armari de la meua vida. Anna

L'armari de la meua vida és molt divers. És de fusta i té cinc calaixos, on trobem el magatzem de la meua memòria. Al primer calaix trobem els abrics, que són els pares, perquè sempre estàn per protegir-te i estimar-te. Després, un poc més baix, trobem el segon calaix, on guarde la meua roba interior que, per a mi, són un sentiment, la intimitat… Pau O

L'armari de la meua vida està suficientment endreçat per a què no em coste trobar el que busque. Per a mi, els abrics són els meus pares i amics perquè quan necessite ajuda, són els primers a donar-me-la. L'armari és gairebé buit perquè encara em queda tota la vida per davant. De l'únic que vull que estiga ple és d'experiències. Cada llibre que llegesc és com un armari petit dins el meu garn armari, i que poc a poc em defineix. L'armari es va fent gran conforme ens fem majors. Quan ets un nen només hi ha lloc per a la família, però després per a amics, companys, experiències, etc. En definitiva, el meu armari és ple d'experiències, records, amics, familiars… Però és buit perquè sóc molt jove. Miquel