ESCOLES EN XARXA

Un conte escrit per un alumne de 6è:  

Era un dia d’estiu com qualsevol altre; els nins s’aixecaven tard, feien un parell de deures que havia mandat la seva professora d’història (odiada per tota l’escola) i se’n anaven a la piscina o a la platja tot el dia.
    Hi havia un nin en canvi, que era tot el contrari. Només amb dir que la seva millor amiga era la professora d’història perquè no en tenia d’altre, ja ho sabeu tot. No li agradaven els videojocs, jugar a la pilota o fer-se passar per un futbolista de un equip estrella.  

Per a ell la pitjor època de l’any eren les vacances, perquè el que li agradava realment era fer exàmens (en els que normalment solia treure excel·lents) .Era en Josep un estudiant fabulós.
És passava les hores d’estiu mirant el rellotge de la seva humil habitació, plena d’obscuritat, sense dir ni una sola paraula i esperant a que acabés aquell infern que suposaven per a ell les vacances d’estiu.    

La foscor de la nit la passava tocant la guitarra i mirant les constel·lacions desde la finestra, li encantaven les estrelles brillants. Ja no tenia mes deures per fer, és a dir, els havia acabat tots el primer dia. A l’escola i al barri no hi havia cap altre nin que fos com ell, i cada nit somiava que vengués un alumne d’intercanvi així.
Un bon dia d’estiu amb molta llum, quan acabava de sortir el Sol, se’n va anar de càmping amb els seus pares a menjar el seu plat preferit: pa amb oli (al que a ell li agradava molt amb tomàtiga).
Quan de sobte va veure un nin més o menys de la seva edat, amb ulleres i baixet, com ell. Estava al costat d’un arbre llegint el llibre favorit d’en Josep “ EL CANIBALISME, una costum sense futur” ( xerrava dels caníbals a l’època A. C.)
Amb això, quan es va anar a aixecar per xerrar amb ell, un moment !, que passava? de sobte es va començar a esborrar la imatge, s’estava quedant cego ?, NO! estava perdent el coneixement ?...
Oh! No! només era un altre somni impossible. Pareix que s’anava a passar tota la seva infància, sol, amb els seus llibres i la seva professora d’història. 

AIXÒ NO HO SABREM MAI...