ESCOLES EN XARXA

Hola! Sóc la Marta de 6è de l’Escola Joan Juncadella. Després de representar la nostra obra de teatre, de la qual ja us n’hem fet cinc cèntims, les nostres professores ens van fer escriure un text de valoració de l’activitat, tant de l’obra en sí, com de l’àrea d’expressió teatral al llarg de tot el curs. A continuació us mostro la valoració que vaig presentar jo. Espero que us agradi.
A les classes de teatre, amb la professora Elisenda, hem fet moltes coses divertides. Algunes de les que ha fet la nostra classe van ser, per exemple, les de fer unes targetes de vocabulari sobre diferents temes, que ens van servir molt d’ajuda a l’hora d’inventar-nos obres curtes (les obres són una altra activitat) i també ens ajudaran en un futur, com per exemple anar a comprar a la fruiteria. Una altra ha estat el monòleg (del qual ja us en vam parlar). Gràcies a aquesta activitat he pogut enfrontar-me a sortir a un “escenari” a on un munt de gent t’està mirant. Una altra activitat que també em va agradar molt, va ser la presentació nostra (d’aquesta també us n’hem parlat), que ens va servir per buscar informació i per preguntar als pares coses sobre la família. En resum, que tot allò que ens ha manat fer l’Elisenda ens han ajudat i ens ajudarà en un futur.
Ara us explicaré què ha significat per a mi l’experiència de l’obra de teatre: ha estat una de les millors coses que m’ha passat a la vida. Primer de tot vam haver de fer el repartiment dels papers. Al principi a mi, quan em van donar el paper de florista, no m’agradava gens, però, al final, després d’assajar tantíssim estava “súper” contenta, perquè em vaig adonar que allò important no és ser la protagonista de l’obra, sinó que et fiquis en el paper de l’actor i que en gaudeixis. També aquesta experiència m’ha ajudat a madurar molt i a que la nostra classe s’unís molt més del que ho estava. Quan vam anar a assajar a “La Vicentina” (el teatre del poble on fèiem la representació) vam estar treballant a “saco”, perquè encara l’obra la teníem una mica verda. I ens va anar de fàbula, perquè el dia que tocava ens va sortir molt bé. Després, al moment de la representació, ens van servir de molt els ànims que ens van donar la Mª Pau i l’Elisenda (“MOLTA MERDA!!!!”) i, és clar, també els ànims que ens van donar els nostres pares. Als assaigs vam practicar i repassar totes les escenes, va ser molt dur, però molt divertit. Seguidament, en el moment de començar l’obra, estava (no sé com estava...), és la primera vegada en tota la meva vida que em poso tan nerviosa!!! No podia controlar els meus nervis, i també, a part, que estàvem amagades les tres floristes, la Zíngara i la Violeta en 1m2 més o menys d’escenari esperant que ens toqués sortir. Ah, sí!, i la Mª Pau, també. Estàvem mortes de por! I també molt nervioses, i a sobre amb els vestits que portàvem, que ens feien passar una calor... Quan estàs darrere del teló és una emoció inexplicable!! Tenia unes pessigolles a la panxa, uf... I també quan surts i veus tanta gent que t’està mirant, se’t posen els cabells de punta. Doncs, quan vaig sortir vaig fer-ho el millor que podia, però una mica ràpid. A la primera obra, l’Andrea (la Violeta) va dir una cosa abans que jo en digués una altra, però no es va notar, i això és el que importa. A la segona obra, per sort, no estava tan nerviosa com a l’anterior, però tres quarts del mateix. Vaig sortir a l’escenari i tot va sortir com estava previst, molt, però molt bé!! A l’escena final vam fer un ball que va quedar molt bonic. Però hi havia una cosa que em va incomodar durant tota l’obra: que l’Elisenda em va estrènyer molt el vestit, i em costava una mica respirar, però valia la pena perquè sinó no quedava gaire bé. L’escena en què en Toni (un dels protagonistes, “la visita inesperada”) apareix, va quedar molt maca, perquè el fum, les llums, etc, van quedar sorprenents. Una de les coses que més m’agradava en aquells moments era com reien els nens petits i, moltes coses més!! En resum, que aquesta experiència no és una qualsevol, sinó que s’ha de viure un cop a la vida, perquè sinó, no saps el que és disfrutar!! I bé , seguiria escrivint, però com que aquest text és quasi una novel·la i no ho ha de ser, dono per acabada aquesta redacció!!! Ah, una cosa! Dono les gràcies a l’Elisenda, a la Mª Pau, al Toni ( el tècnic), a totes les mares, a la Paqui i a tota la gent i a tots els alumnes que ens van venir a veure. Gràcies, de debò!!!!

Fet per: Marta Pérez, del CEIP JOAN JUNCADELLA.