ESCOLES EN XARXA

Els graffitis tenen molts sentits, per molts es una manera d lliberar la seva anima. Poden ser actes de bandalisme, revelió...pot ser per decoratiu...

Cada cop hi ha mes zones especialitzades per poder pintar, si les persones que fan aquests graffits es respecten els espais prohibits i els graffits dels demés els carrer poden fer maco.

ADEU!!

_

Holaaa!!Som Olimpia i Salva del col·legi San Fransesc d'Assís. Nosaltres també pintem i pensem el mateix que vosaltres. Ens agradaria posar-nos en contacte així podem mutuament intercanviar les nostres pintures, ja que a nosaltres en agrada molt la pintura en temàtica de Graffitis i les considerem com a obres d'art en el carrer..els nostres messengers son:

Em sembla molt bè el que dius,

Estem completament d'acord amb la vostra manera de pensar, abans, només ho practicaven uns quants, pero ara, s'ha convertit en un estil de vida, una manera de vestir i d'expressar-se que molta gent practica.
Nosaltres dos també seguim i som aficionats al graffiti, però pensem que aquest art s'ha de fer en llocs inhabitats, és a dir, que no afecte ni moleste a ningú, perquè hi ha gent que es dedica a escriure a llocs personals, i per això la gent pensa que és un acte de vandalisme.
Per últim, dir que recolzem totes les concentracions que es fan a diverses ciutats cada cert temps, tant de graffiti com de hip-hop, creguem que això enforteix aquest art i pot fer que no desaparega en molt de temps.

Els graffitis no només són art, sinó una nova manera d'expressar-se, es com fer cuadres al carrer. Així doncs, els carrers d'una ciutat o poble poden ser un gran i bonic museu. Qualsevol paret, cantonada, o carreró sense sortida pot ser un bon expositor. Hi ha altres joves, als qui s'els anomena toys, que són els que no pinten, sinó embruten i/o desgracien les parets i els graffitis fets pels altres. Aquesta nova moda, o millor dit, aquest nou moviment cultural, s'està expandint molt i bastant ràpid. Els graffitis més currats,per mi, són els de la banda de Rubí anomenada South Painters, que no destrossen, si no que fan del carrer una obra d'art.

No està malament que es fagin grafitis a més com vosaltres heu dit alegren els carrers i la gent pot expressar el que vol. Pero, també hi ha una altre cosa i és pintar en els llocs on són públics i està prohibit. Vosaltres diueu que quan veiem a una persona fent un grafiti no truquem a la policía pero. I si pinta en un lloc públic on està prohibit fer grafitis? Aquesta es la pregunta. I si a mi em fan un grafiti a la porta del meu negoci, al meu parquing el primer que faré serà trucar amb la policía. Amb aixó vull dir que a mi m'és igual que fagin o deixin de fer-ne però si ho fan que ho fagin en llocs permesos o almenys que demanin permís.

Estic completament d'acord amb el que dius, n'hi ha de grafos que són quasi una taca amb forma, però d'altres que són autèntiques obres d'art. A més, no sé per què ho anomenen bandalisme, perquè mai he vist pintada la paret d'una finca, sinó més bé un mur d'un parc, un polígon. Alguns m'han deixat tan flipat que n'he fet fotos amb la càmera digital.

A més, la cultura grafitera ja no és un grup de joves aïllats, sinó que s'ha creat tot un món al seu voltant, moda pròpia, signes propis, estil hip hop. M'encanta eixe món, encara que jo no pinte i m'incline més pel rock, sempre m'agrada vore bones pintades.

Tranquil, que jo no seré dels qui cride la pasma i espere que algun dia pogueu pintar sense pressió i expressar-vos liurement. Almenys us han dedicat el museu State Gallery de Nova York, una exposició on ho reconeixen com a art. Per alguna cosa es comença, no?