ESCOLES EN XARXA

Aquest article va dedicat a les persones que pateixen anorèxia.

Jo no la pateixo, però crec que els joves que sí que la pateixen ho han de passar malament sense que se n’adonin. Tampoc no conec ningú que la tingui, però si que ha estat a punt de caure-hi. El problema ara mateix està de moda anunciar-lo en els canals de televisió. A la persona que us deia li vaig regalar un llibre que tractava la qüestió. No li va agradar, perquè deia que estava molt preocupada per ella, i no era veritat, el que passava era que meva millor amiga estava a punt de ficar-se en l’embolic.La seva mare se’n va adonar i va anar al metge. El metge, en veure-la i conèixer-la, li va aconsellar que anés a un psicòleg especialitzat. Va anar-hi les dues primeres visites, la tercera es va negar, perquè, segons ella, l’estava traumatitzant. Entre la seva mare i jo la vam convèncer que aquelles visites eren bones per a ella, i no li feien cap mal. Va acabar acceptant que era el millor, i anava a les visites. Fins i tot li agradaven molt, i va fer amigues a la consulta. Es va recuperar molt fàcilment. Ara ella no es nega a menjar, i quan veu algú que es troba en l’estat que estava ella anteriorment el primer que fa es recomendar-li el seu psicòleg. Us haig de dir que aquesta amiga meva m’ha ajudat a escriure aquest article amb molta il·lusió.